Joan Bordàs Salellas

Director de l’Escola d’Arts i Oficis. Estudià la carrera d’Arquitectura a Barcelona, on obtingué la titulació el 1910. Dos anys després se li concedí una beca i fou pensionat de l’Escola Espanyola a Roma. A Itàlia conegué nombroses tècniques que l’introduïren –i ho féu amb gran passió– en el disseny tradicionalista de l’època. L’any 1912 fou designat per la Diputació Provincial professor-director de l’Escola d’Arts i Oficis de Sant Feliu. En aquest centre, on Bordàs desenvoluparia un pla d’estudis segons el qual s’impartirien classes de dibuix geomètric, trigonometria, física i química i dibuix industrial, coincidiria i treballaria estretament amb els avantatjats mestres Josep Berga i Boada i Narcís Albertí i Bosch.

L’any següent, l’Ajuntament guixolenc, que aleshores presidia l’alcalde Narcís Duran i Juera, el nomenà arquitecte assessor del municipi, càrrec que va ocupar ininterrompudament fins a la seva jubilació, l’any 1955.

Com a tècnic d’obres a la nostra ciutat, cal destacar-ne els següents projectes: reforma i ampliació de l’hospital municipal (1913), adequació del xalet de can Malionis, propietat de l’hisendat Pere Rius i Calvet (1919), construcció de la fàbrica La Suberina (1919-1923), reforma dels banys de Sant Elm (1922), ampliació i reforma del col·legi de la Divina Pastora (1929), mercat cobert municipal (1929-1930), Casino El Guixolense (1930), amb col·laboració de l’arquitecte Josep M. Rodríguez i Lloveras, o les cases Dawson (1941) i Arxer (1947). Joan Bordàs també fou autor del disseny de les fonts de la plaça del Monestir i de la placeta de Sant Joan (1932), com també del bloc de serveis per a urinaris públics als jardins Juli Garreta (1933).

Malgrat tot, Bordàs serà recordat més com a tècnic urbanista –per bé que no realitzaria cap planificació d’àmbit general a la ciutat– que no pas com a arquitecte. Les obres de reconstrucció dels dos passeigs (1943), amb uns elements prou identificatius –bancs, parterres i mobiliari–, i la construcció del mur de defensa de la platja (1945), finançat per la Dirección General de Regiones Devastadas –amb un disseny prou atractiu i singular en què hom intueix a les baranes i els seus balcons, a manca de signatura oficial, el segell particular innegable d’un Bordàs– avalen aquest judici.

Joan Bordàs i Salellas –que dirigiria l’oficina tècnica municipal fins el 1955– col·laboraria en diverses revistes d’arquitectura i disseny, i publicà també alguns articles a la premsa local sobre temes urbanístics guixolencs. L’any 1969 veié la llum el seu llibre pòstum intitulat San Pedro del Vaticano y sus arquitectos.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011