aplec de pedralta destacada - Sóc Sant Feliu de Guíxols

Tradicionalment el paratge de Pedralta ha estat un lloc de referència tant per a la gent de la Vall d’Aro com per als visitants. Cap a l’any 1890, per Sant Joan, diversos guixolencs van tenir la iniciativa de col·locar una creu damunt la pedra.

Aplec de Pedralta

Maig

Pedralta, la pedra basculant més gran d’Europa, es troba entre els termes municipals de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. Aquest impressionant bloc de pedra granítica de 101 tones es va despenjar el 10 de desembre del 1996 i va ser restituït amb els diners recollits per mitjà d’una campanya que s’organitzà després d’una consulta popular en què es decidí la reposició de la pedra al lloc d’origen. Els treballs d’ascensió van ser realitzats per dues grans grues que van començar a treballar el 3 de juny de 1998. El 25 de maig de 1999 la roca va tornar a recuperar el seu lloc, a 17 metres de terra, però va deixar de ser basculant.

Vista de Pedralta a principis del segle XX AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Àngel Toldrà Viazo)

Vista de Pedralta a principis del segle XX.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Àngel Toldrà Viazo).

Grues restituint la pedra basculant, maig de 1998 AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Albert Gironès Costa)

Grues restituint la pedra basculant, maig de 1998.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Albert Gironès Costa).

Tradicionalment el paratge de Pedralta ha estat un lloc de referència tant per a la gent de la Vall d’Aro com per als visitants. Cap a l’any 1890, per Sant Joan, diversos guixolencs van tenir la iniciativa de col·locar una creu damunt la pedra. Segons un article del setmanari Àncora de dos de juny de l’any 1960  “[...] fa setanta anys set Joans guixolencs, els quals donada la coincidència de llurs noms, triaren la diada de Sant Joan per plantar-hi la creu. No foren únicament els set Joans els organitzadors; altres veïns hi havia, els noms dels quals s’han perdut en el temps, ja que sols tenim notícia d’un fabricant de taps anomenat Miquel de cân Maria i d’un traficant en suro conegut per “Xanaita”. En canvi hem pogut esbrinar que un ferrer del carrer de Sant Joan, un tal “Punxa”, és el que havia fet la primitiva creu. I que aquesta creu fou transportada a lloms d’un burret del mas de cân Miquel de Pau (avui en runes), i que els organitzadors acabaren la festa amb un àpat de germanor a Santa Escolàstica”.

Excursió a Pedralta al principi dels anys trenta AMSFG. Fons Joan Xargay Saurí (Autor desconegut)

Excursió a Pedralta al principi dels anys trenta.
AMSFG. Fons Joan Xargay Saurí (Autor desconegut).

L’any 1930, per exemple, la societat Atracción de Forasteros va promoure la col·locació de vuit rètols per indicar la ruta d’accés des de la carretera de Girona. El gener de l’any 1959, el butlletí mensual del Centre Excursionista Montclar publicava un article que duia el títol de “Evocación”, en el qual es feia la descripció detallada del recorregut a Pedralta i a Plana Basarda.

Reposició de la creu de Pedralta, 26 de maig del 1960 AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (F. Bosch)

Reposició de la creu de Pedralta, 26 de maig del 1960.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (F. Bosch).

L’any 1960 es va organitzar un aplec a Pedralta per restituir la creu de ferro, que havia desaparegut misteriosament molts anys abans. La festa va realitzar-se el 26 de maig, dia de l’Ascensió de Jesús, que se celebra deu dies abans del Diumenge de Pentecosta, anomenat també Diumenge de Trinitat o Pasqua Granada. Aquesta festivitat clou el cicle Pasqual i commemora la baixada de l’Esperit Sant i les llengües de foc del cel. Aquesta festa és movible, ja que depèn de la data de la Pasqua de Resurrecció, que es calcula segons el calendari lunar.

Acampada durant l’Aplec de Pedralta als anys setanta AMSFG. Fons Enric Figueras Ribas (Autor desconegut)

Acampada durant l’Aplec de Pedralta als anys setanta.
AMSFG. Fons Enric Figueras Ribas (Autor desconegut).

La creu que es col·locà l’any 1960 va ser realitzada per Frederic Xifró, és de ferro forjat i fa 2,18 m d’alçada. Va ser transportada en braços des de Sant Feliu fins a Pedralta. A les 10 del matí, sis muntanyencs del GEiEG de Girona van escalar la roca per instal·lar-hi la creu. El carter Joan Riera va fer el solc per encastar-la, tasca que va requerir prop de dues hores. A dos quarts d’una es va fer una missa, en què foren padrins Jaume Escortell i Concepció Gafarot, la qual ofrenà un ram de clavells vermells que fou dipositat al peu de la creu acabada d’erigir. A continuació, a Santa Escolàstica, va tenir lloc un àpat de germanor i un concert de sardanes. L’escrit d’Àncora en què es fa la crònica d’aquesta jornada acaba amb el paràgraf següent “I ara que molts aplecs semblen damnats a desaparèixer, volem des d’aquestes planes donar la benvinguda a aquest nou aplec de Pedralta i posem els nostres vots al costat dels vots dels que s’han fet fills d’aquells set Joans, per tal que aquesta preciosa festa esdevingui tradició.”

Missa amb motiu de l’Aplec de Pedralta, anys setanta AMSFG. Fons Enric Figueras Ribas (Autor desconegut)

Missa amb motiu de l’Aplec de Pedralta, anys setanta.
AMSFG. Fons Enric Figueras Ribas (Autor desconegut).

L’11 de maig de l’any 1961 se celebrava el ii Aplec de Pedralta, durant el qual es va col·locar la primera pedra de l’ermita que havia d’aixoplugar la imatge de la imatge de la Verge de l’Assumpció, que havia estat donada feia poc. Des de llavors, cada any s’ha celebrat aquest aplec, els actes tradicionals del qual consisteixen, al matí, en un concurs d’all i oli, un concurs de flors boscanes i un dinar popular; a la tarda, en un concert de sardanes i diversos espectacles a Santa Escolàstica.

Ballada de sardanes a l’Aplec de Pedralta, 20 de maig del 1971 AMSFG. Fons Enric Figueras Ribas (Autor desconegut)

Ballada de sardanes a l’Aplec de Pedralta, 20 de maig del 1971
AMSFG. Fons Enric Figueras Ribas (Autor desconegut).

L’any 2006, coincidint amb el 47è Aplec de Pedralta, el Consell de Joves de Sant Feliu de Guíxols va organitzar el 1r Aplec Jove de Pedralta amb l’objectiu de fomentar la cultura de la participació. La festa començava amb l’excursió a Pedralta des de l’escola Gaziel i l’oferta d’activitats abastava concerts, dj’s, bar, zona d’acampada, concursos de botifarra, tast de licors, una passada de grallers i capgrossos, etc. En algunes edicions hi ha hagut, a més, taules informatives, gimcanes, concursos de grups, botifarrades, etc. Aquest aplec actualment ocupa tot un cap de setmana sencer: l’acampada es realitza al Pavelló Carles Nadal i Cosp i, el diumenge al matí, es fa la caminada a Pedralta per participar en el dinar popular.

Font: Tex elaborat per M. Àngels Suquet, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2012.

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal