Saïd
A banda de la biografia de Josep Grahit, l’única notícia sobre una obra amb aquest títol procedeix d’una crònica de l’any 1908 en què s’anunciava que Garreta, després de l’èxit de Impressions Simfòniques, preparava una nova composició orquestral a partir del drama Mar i cel, d’Àngel Guimerà, i que prenia el nom d’un dels protagonistes. Val a dir que aquesta obra era àmpliament coneguda pel públic català, i havia assolit un gran èxit popular. Al teatre Goula de Sant Feliu de Guíxols la companyia del Teatre Romea de Barcelona ja hi va portar representacions el mateix any de l’estrena, el 1888. Durant la dècada següent, l’obra es va tornar a representar al mateix teatre en diverses ocasions i, per tant, és probable que Garreta la conegués prou bé. No es pot aclarir, de moment, si efectivament aquest era un projecte que Garreta va abandonar, com afirma Grahit, o bé si havia començat aquest treball i va acabar-lo reconvertint en alguna de les composicions que avui es coneixen amb un altre títol.
FITXA TÈCNICA
Estructura formal:
Tonalitat:
Instrumentació:
PARTITURES
ALTRES FONTS MUSICALS
ESBOSSOS
ARXIUS SONORS
PER A SABER-NE MÉS
DOCUMENTACIÓ
Concerts:
Enregistraments:
Edicions impreses:
REFERÈNCIES
Arxius: obra no localitzada.
Documents: doc. núm. 6.
Premsa:
Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014
