Guanyadora de quatre medalles d’or als campionats europeus, aconseguiria dues màximes medalles més als campionats del món.
Girona 1963
Esportista.
Nedadora paralímpica guixolenca que va guanyar nombroses medalles en campionats estatals, europeus i mundials per a minusvàlids. Va començar a practicar l’esport de la natació l’any 1976, representant l’Hospital Sant Rafael de Barcelona per, poc després, fer-ho al Club Mifas de Girona.
Dotada d’unes qualitats físiques i una tècnica extraordinàries per a la natació –per manca d’instal·lacions esportives a Sant Feliu entrenava a la piscina de la Fosca de Palamós–, participà regularment en els campionats provincials i nacionals, i hi aconseguí diversos rècords i medalles. L’any 1978 va ser seleccionada per representar Espanya al torneig de les Vuit Nacions a Hoensbrock (Holanda), i després als campionats del món d’Stoke Mandeville (Anglaterra). Dos anys després, ho faria a l’Olimpíada per a Minusvàlids que se celebrà també a Holanda el 1980.
Al campionat europeu d’Hoensbrock, Maria Àngels Boyero aconseguiria quatre medalles d’or, dins les modalitats de 25 m papallona, 100 m lliures, 100 m esquena i 100 m braça, i d’aquesta manera es convertiria en l’atleta més llorejada d’aquell esdeveniment esportiu. Pocs mesos després, participà en el campionat del món d’Stoke Mandeville, on va guanyar dos ors en els 25 m papallona i els 4×100 m relleus. Fou la darrera nedadora de l’equip estatal a saltar a la piscina, i va haver de recuperar un desavantatge de 40 metres per proclamar-se campiona. També guanyaria el bronze en 100 m lliures individuals.
La seva darrera etapa esportiva va finir el 1983. Aquell any encara participaria amb èxit als Campionats d’Espanya d’Hivern a Madrid (4 medalles), als de Catalunya (5 medalles), i finalment als europeus d’Stoneville, a Anglaterra.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
