La Festa Major de Sant Feliu de Guíxols té lloc els dies 1 i 2 d’agost, diades dedicades a Sant Feliu i a la Mare de Déu dels Àngels, respectivament. No obstant, els actes, concerts i activitats es desenvolupen durant pràcticament una setmana. La notícia més antiga que hem localitzat en la documentació de l’Arxiu Municipal correspon al segle XIV. Al llibre de comptabilitat de l’any 1383, a l’assentament del 16 d’agost, hi consta el pagament a uns joglars que van tocar per la festa.

Clau de volta de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels amb un relleu que representa Sant Feliu.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Lluís Garcia).

Una de les tradicions antigues de la Festa Major era “el salt de la mort”, descrit per Ortiz de la Vega –pseudònim de Ferran Patxot- al llibre las Ruinas de mi convento (1851). Sembla que es tractava d’un acte molt popular que tenia lloc el dia 1 d’agost, organitzat per la vila i presidit per les autoritats. El costum consistia en què els mariners joves o aquells que havien fet alguna prometença es tiraven al mar des de la punta dels Guíxols, de la banda de Calassanç, que era el lloc on es creia que el sant havia estat martiritzat, llançant-lo al mar amb una mola de molí lligada al coll, i on s’havia salvat miraculosament.

Gravat del segle XVII que representa el martiri de Sant Feliu, reproduït per Benet Albertí.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut).

El salt es feia amb el crit “valga’ns sant Feliu” i representava un gran risc, ja que es realitzava en un lloc molt reduït, des d’una alçada considerable i, després, es travessava la punta dels Guíxols per sortir a la badia, nedant a pulmó lliure per una cova submarina. Aquest acte generava molta expectació i hi havia la creença que el sant no permetia que aquells que el feien amb autèntica convicció patissin cap mal. No se sap ben bé quan es va iniciar aquesta representació del martiri del sant. La devoció per Sant Feliu la van introduir els monjos quan van arribar al segle X, tanmateix, la llegenda del martiri no es troba documentada fins al segle XVII, concretament a l’obra Discurso general de este antiquísimo castillo i monasterio de Sant Feliu de Guíxols, escrita pel pare Alonso Cano l’any 1606.

Terrassa del Casino La Constància i ambient del passeig per Festa Major, anys 20.
AMSFG. Fons Francesc Llorens (Autor: Francesc Llorens).

Antigament, les festes majors eren un dels esdeveniments més esperats de l’any, com ho manifesta una dita antiga que deia: “Per la Festa Major, vestits nous i tot lo millor”. En general, són les celebracions que s’han conservat més i han mantingut força la participació de la societat civil.

Les festes majors s’organitzen arreu d’Europa i, majoritàriament, a l’estiu. I les activitats que se solen fer són ben conegudes per tothom: el pregó, balls i concerts, fires, activitats culturals o esportives i, per descomptat, els àpats. Si preguntem als més grans, abans les cerimònies religioses tenien molta rellevància. Així com també el fet d’estrenar roba per a mudar-se i arreglar la casa perquè la família s’aplegués al voltant de la taula. Els carrers s’omplien de la gent de la rodalia. Era així perquè les comunicacions no eren assequibles com ara i tot tenia unes dimensions més modestes. Aquestes diades servien per gaudir d’entreteniments i una abundor desconeguts durant la resta de l’any. A El Programa de 31 de juliol de 1922 es diu “La festa major de les nostres encontrades és la veritable manifestació de la cordialitat ciutadana. És el moment escollert per a refermar les correspondències amicals dels pobles i les famílies, per qual fet es produeix una grata i formosa interrelació d’afinitats que és un motiu de ponderació de l’ànima catalana”.

Retrat de grup a la terrassa del Casino La Constància als anys 20, durant la Festa Major. Al fons, el tendal de l’envelat.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut).

A principi dels anys 20 ja es comença a remarcar l’atractiu de les festes per als estiuejants. A El Programa de 30 de juliol de 1921, es valorava que les festes aportaven a la ciutat un “contingent extraordinari de turistes”, fet que també es comentava sovint en les cròniques de la Festa Major publicades a la premsa a principis dels 30. ALa Costa Brava d’11 d’agost de 1934, per exemple, es diu “la festa major de la nostra ciutat tots els anys resulta esplèndida, lluminosa i afalagadora pels forasters que juntament amb nosaltres volen compartir unes hores de gaudi.”

Ballada de sardanes al passeig, als anys 20.
AMSFG. Fons Francesc Llorens (Autor: Francesc Llorens).

Bé és sabut que la majoria de les nostres tradicions i celebracions es relacionen amb la religió i que aquesta, per arrelar en els pobles, va basar-se en els costums ancestrals degudament adequats. Aquesta mescla tan sàviament combinada va perdurar fins la segona meitat del segle XX, quan encara la tecnologia havia tingut poc més que un segle per fer notar la seva influència. Avui dia, ja ha canviat radicalment el concepte i l’oferta del lleure, també la manera com es relacionen les persones. Si, empesos per la curiositat, desitgéssim recular en el temps per entendre la Festa Major, ho podem fer de la mà de Joan Amades. L’origen rural de la nostra cultura va concebre l’estiu com el període ideal per celebrar i gaudir els fruits recollits, mentre la terra reposava durant la calor, tot esperant el mes de setembre per a les veremes. Així, la majoria de les festes majors - anomenades així per la seva importància- se celebren entre els mesos d’agost i setembre. Les que no tenen lloc durant aquest període, s’han canviat per tal que coincideixin amb l’onomàstica del patró corresponent.

Escales del carrer de la Penitència amb l’escola Sant Josep a l’esquerra, l’any 2010
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Núria Almar).

Durant les misses que se celebraven per les festes majors es cantaven els goigs, himnes litúrgics populars que donaven a conèixer la vida del sant al qual estaven dedicats. Els goigs, que ja existien a l’època medieval, van tenir un moment d’esplendor als segles XVII i XVIII.

Per la Festa Major de l’any 1930, la cerimònia religiosa es va mudar amb una peça exclusiva, ja que es va estrenar la missa a 4 veus i orquestra de Josep M. Vilà Gandol Missa in honorem Cordis Eucharistici Jesu, la qual va ser interpretada pel cor parroquial i va rebre unes crítiques excel·lents.

Programa del concert de sardanes de la Cobla Barcelona per a la Festa Major de l’any 1929
AMSFG. Col·lecció Joan i Jordi Ros (Autor desconegut).

Ens diu Joan Amades que l’essència dels programes de Festa Major són la dansa i la música, les curses i els àpats extraordinaris. La dansa i la música es feien a la nit i el seu origen és ritual. Segurament van anar perdent la seva funció amb la pràctica de la litúrgia cristiana, i van esdevenir un pur entreteniment, que mica en mica s’anirà completant o substituint segons els gustos de les diferents èpoques. Gaziel, al conegut llibre Sant Feliu de la Costa Brava, explica que els envelats, tan tradicionals de la nostra Festa Major, van ser fruit dels canvis socials del segle XIX, especialment de la necessitat de diversió de la naixent burgesia. Un envelat, diu, era com un “palau portàtil i de lloguer”. També parla de la màgia dels envelats: “les nits, sota el cel estrellat i amb la remor de la mar a la vora, els envelats tenien un encís no comparable a cap altre”.

Vista general de la platja amb l’envelat de Festa Major al centre, cap al 1915.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Josep Manetes).

A Sant Feliu n’hi havia hagut 4, corresponents als estaments de la vila, cadascun amb el seu propi casino o lloc de reunió. Així hi havia el dels Senyors, que era el dels grans hisendats i fabricants; el dels Nois, que era “una barreja de petits fabricants de taps, de menestrals instruïts, de comerciants desperts, de treballadors autodidactes, de lliurepensadors i <>”; el de la Gorga, corresponent al Casino La Nueva Unión, integrat per botiguers (avui desaparegut); i l’envelat de l’Anxova, corresponent als pescadors i que era finançat per diferents tavernes. Se solien ballar americanes, masurques, xotis, polques, valsos i alguns llancers o rigodons. Segons el mateix autor, una de les especialitats de les orquestres que actuaven als envelats eren els solos o “obligats” que podien provocar pràcticament l’èxtasi del públic. Durant el dia, els casinos i restaurants o bars del passeig, oferien sardanes i espectacles a tocar l’un de l’altre. Al principi dels 30, solien organitzar balls i concerts el Casino La Constància, El Guixolense, el Casal Llevantí, el Bar Marina, el Balneari Sant Elm i els Banys de S’Agaró. També es van programar esdeveniments les Operetes al Saló Novetats, l’any 1931.

Detall del passeig del mar amb la tribuna de la Carrera Internacional de Motos, organitzada la Festa Major de l’any 1914.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor desconegut).

El segon element, les curses i les competicions, més aviat estarien relacionats –en el seu origen- amb rituals com la iniciació al món dels adults o la demostració d’habilitats, molt necessàries en un món sense tecnificar. En les societats rurals, aquesta activitat pot consistir en enfilar-se a un tronc d’arbre, tallat i fixat a terra. A Sant Feliu, com en altres llocs, la cucanya és un clàssic de la Festa Major i altres jocs populars com curses de semals al port o persecucions de porcs al passeig. No obstant, l’any 1912 també es van organitzar festes esportives i, els anys 1913 i 1914, el plat fort de la festa major va consistir en una gran carrera internacional de motocicletes. El primer cop es va fer un recorregut de 100 km a realitzar en sis voltes des de Sant Feliu de Guíxols a Santa Cristina d’Aro, passant per Fenals i Castell d’Aro que el guanyador va fer en una hora i quaranta-un minuts. L’any següent la cursa va esdevenir Campeonato de Cataluña de 1914 i va comptar amb la col·laboració de Moto Club Deportivo de Barcelona i Unión Velocipédica Española. El recorregut van ser 160 km a realitzar en un circuit entre Sant Feliu de Guíxols i Fenals d’Aro. A principis dels anys 30 les festes esportives consistiren principalment en competicions de natació i waterpolo als banys de Sant Elm i també als de S’Agaró, a banda de partits de futbol al Casal dels Esports.

Atracció de fires, coneguda com els cavallets, instal·lada al passeig del Mar per la Festa Major als anys 20.
AMSFG. Fons Francesc Llorens (Autor: Francesc Llorens).

Qui sap si, en la mesura que es va desenvolupar l’aspecte més lúdic, es van anar incorporant les atraccions de fira i les paradetes. Com els coneguts “cavallitos”, les barques voladores, el “pim-pam-pum” o les “gangues”, que es posaven al passeig del Mar, cap a la part de Garbí. Als anys 30, solia venir també el Circ Nacional. Mica en mica, l’oferta s’ha anat diversificant cap a tota mena d’activitats culturals i esportives.

Atracció de fires anomenada les barques voladores durant una Festa Major als anys 20.
AMSFG. Fons Francesc Llorens (Autor: Francesc Llorens).

El tercer element, els àpats, s’organitzaven per gaudir dels dons de la terra i eren un motiu de reunió amb la família, que sovint es trobava en comptades ocasions al llarg de l’any. Per la Festa Major, era habitual rebre i relacionar-se amb la gent dels pobles veïns. Diu Gaziel “i a entrada de fosc “arribaven núvols” (com deia la gent) de tartanes curulles de parents, amics i forasters”. Per la Festa Major era (i d’alguna manera encara és) costum estrenar vestits, refer matalassos i arreglar les cases. Potser és la conseqüència lògica de l’hospitalitat que s’oferia en aquests dies, o potser –com diu Joan Amades- tenen relació amb els rituals de renovació i purificació per rebre els nous fruits. Tornant a Gaziel, diu: “quinze dies abans de la festa, totes les mestresses de casa, grans i xiques, feien endreça i neteja generals. Les façanes eren rentades o emblanquinades. L’Ajuntament reparava carrers i camins”.

Retrat realitzat amb motiu dels Jocs Florals organitzats per la Festa Major de l’any 1910. La reina fou Rosa Batet.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Ricard Mur).

A banda de tots els ingredients tradicionals, la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols ha cercat el lluïment propi d’una ciutat pròspera, primer industrial i, després, turística. L’any 1910, per exemple, es van organitzar uns Jocs Florals i, l’any 1919, hi havia el projecte de fer una òpera a l’aire lliure. Aquest mateix any, es va organitzar un concurs de fotografies amb la corresponent exposició i també es va inaugurar el Museu Municipal. El 4 d’agost de 1920 va tenir lloc una audició de danses catalanes al camp d’esport de l’Ateneu Social a càrrec de l’esbart Folklore de Catalunya, dirigit per J. Rigall. A principis dels 30 l’exposició dels treballs dels alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis va esdevenir tot un clàssic de la festa, juntament amb mostres d’artistes reconeguts com la de cofrets d’Adolf Fargnoli, l’any 1931, o l’exposició de pintura catalana organitzada pel Centre Excursionista Mar i Murtra (CEMIM), l’any 1932. L’any 1934 l’Agrupació Romea, en la seva exposició, va donar el protagonisme als autors locals. Però en aquells anys, també s’organitzaren esdeveniments extraordinaris com la inauguració del monument a Juli Garreta, l’any 1932, presidida pel mateix Francesc Macià.

Inauguració del monument dedicat a Juli Garreta, presidida pel mateix Francesc Macià, el dia 1 d’agost de 1932.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor desconegut).

Els programes també contribuïen al lluïment de la Festa Major. El 12 de juny de 1920, el setmanari El Programa donava notícia que la Comissió Oficial de Festes havia tingut la iniciativa d’editar el programa de la festa “a fi de donar brillant realç a la típica i tradicional Festa Major d’aquesta ciutat”. La proposta comptava amb el suport de l’Ajuntament, entitats recreatives, empreses, personalitats i la realització havia estat encarregada a l’artista Berga i Boada. Al principi dels anys trenta, els setmanaris Costa Brava i el Programa també editaren espectaculars números especials amb motiu de la Festa Major, profusament il·lustrats i amb un extens repertori de prestigiosos col·laboradors . D’aquests especials se’n feu ressò la premsa de tot Catalunya.

La Festa Major també ha estat motiu de nombrosos gestos de solidaritat amb els col·lectius més desfavorits. Al setmanari El Programa de 30 de juliol de 1910, a les notes municipals, s’informa que el carnisser Isidre Pijoan va oferir una vedella “per a que es destribuexi durant un dels dies de la festa major entre las familias pobres y que per falta de recursos se veuen privadas de proporcionarse aquest article de primera necessitat”. El 30 de juliol de 1921 també es va fer una proposta, amb el suport de nombroses firmes, perquè l’Ajuntament ajudés les famílies més necessitades.

Retrat de les voluntàries que van participar en la Festa de la Flor, organitzada per la Previsión Guixolense en benefici de la vellesa el dia 1 d’agost de 1919.
AMSFG. Col·lecció Josep Escortell (Autor: Ricard Mur).

En altres ocasions, s’organitzaren autèntiques campanyes per recollir fons. L’any 1914 es va organitzar la Festa de la Flor, durant la qual una seixantena de noies voluntàries van recaptar 2.033,45 pessetes per a la Protecció de la Infància. L’any 1919, la campanya es dedicà a la recapta en benefici de la vellesa. El 1933, es constatava el desplaçament de negocis i l’agreujament de l’atur com a conseqüència de la terrible crisi mundial. Per la Festa Major d’aquell any, el Casino El Guixolense encetava el programa d’estiu, dins del qual s’anunciava una vetllada benèfica que comptava amb la col·laboració del compositor Will Eisenmann i la cantant Eva Westhall, així com el ball del Clavell Vermell, per donar suport a l’Asil Surís, a l’Hospital i a la Creu Roja.

Passeig del Mar durant la Festa Major cap a l’any 1900.
AMSFG. Col·lecció Santiago Güitó (Autor desconegut).

El darrer dilluns de la festa era el tradicional dia “d’anar-la a fer”, durant el qual algunes fàbriques i tallers tancaven i molts guixolencs acampaven als paratges dels afores de la ciutat per passar un dia d’esbarjo. Però l’escenari on es concentrava –i on encara es concentra- l’essència de la Festa Major de Sant Feliu és el mateix passeig del Mar. Aquest espai va sorgir al segle XIX per iniciativa de les classes benestants (principalment tapers, hisendats i comerciants), com a espai de lleure i relació social. Va ser concebut com una mena de saló urbà on confluïen tots els carrers i la vida de Sant Feliu, el lloc ideal on celebrar aquest esdeveniment, que durava fins a cinc dies –a diferència d’altres llocs on en durava dos o tres. Un element que també ha evolucionat des dels seus orígens fins avui dia però que manté el seu protagonisme indiscutible, precisament, els dies de la Festa Major.

Gegants desfilant a la rambla Vidal per la Festa Major de l’any 1998.
AMSFG. Fons Gràfiques Bigas (Autor: Joaquim Bigas).

En la Festa Major actual als elements tradicionals s’hi ha afegit la desfilada dels gegants, que es van comprar l’any 1954 per subscripció popular i que inicialment sortien també per Corpus. Els correfocs tenen un paper fonamental en l’animació de la festa, així com l’espectacular castell de focs que se celebra com a cloenda. La Festa Major de Sant Feliu de Guíxols té una tradició centenària i, al llarg del temps, s’ha adequat als canvis de gustos i costums, però sens dubte manté la qualitat i la diversitat en la seva programació i, a banda del mateix Ajuntament, compta amb la implicació de nombroses entitats com l’Associació de Festes Ganxones, la Colla Gegantera Ganxona, les Colles de Carnaval Ganxones, el Nou Casino la Constància, JERC Guíxols, l’Atzavara o TEDECE.

Escales del carrer de la Penitència amb l’escola Sant Josep a l’esquerra, l’any 2010
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Núria Almar).

Font: Tex elaborat per M. Àngels Suquet, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2012.